B. XIFRÉ-MORROS, MARXANT, ASESOR ARTÍSTICO: COLABORACIONES EN REVISTAS Y LIBROS DE ARTE (Y REFERENCIAS BIBLIOGRÁFICAS)

FLAMES NOVES

REVISTA DE REVISTES S'ha posat a la venda el número 35 de la revista ••Flames noves», el sumari del qual consta d'articles de J. Riera Kcrtran, Baldomer Xifré, Pere Casellas. Rosa M, Arquimbau, Ricard Verdaguer. J, Santllehi. J. Puig. Isabel Pífia, Prudenci Ber trana. Manuel Vaildeperas. Ramon Tor. I informació de Teatres. Modes i cinema.

La Veu de Catalunya : diari catalá d'avisos, noticias y anuncis: Any 41, Núm. 10797 (14 gen. 1931) Ed. Vespre

Director literari Antoni Olle Bertran

el 15 de juny de 1921, canvia el nom pel de Catalunya Literària. El subtítol és més explícit: revista de literatura catalana. Portaveu de tots els Jocs Florals i concursos literaris de Catalunya.

Ocupà el seu lloc el Jurat format per els senyors Josep Granger, Josep Pons y Tió, Poal Arcgall, Josep Llorenç i Riu, J. Navarro Lacarte, J. Fígols i I'ujolá i Baldomer Xifré, qui actuà de Secretari. Presidi la festa el representant del Sr. Bisbe i ocupà lloc preferent el tinent d'arcalde senyor Bordas en representació de l'Ajuntament.

En reunión general reglamentaria. de la "Asociación de Autores Noveles de Barcelona", quedó elegida la siguiente Junta Directiva: Presidentes honorarios, don Àngel Guimerà y don José María Folch y Torres; presidente efectivo, don Carlos Sanahuja; secretario general, don Erique Alujes; secretario, don F. Casas Farrás; tesorero, don Adolfo Gustavo Ferrer; vocales, don J. Martí Aparici, don Andrés Demeson y don Baldomero Xifré. La Asociación continuará en el local de la calle de Tallera, 62, tercero. El vocal de turno recibirá todos los días, de 1 y media a 2 y de 8 a 9.

Link: Edición del domingo, 07 agosto 1921, página 7 - Hemeroteca - Lavanguardia.es

_____________________

L'ESQUELLA DE LA TORRATXA

................................................

LA CAMPANA DE GRACIA

______________

Acció Ciutadana, 1930

El Moment : política, art, literatura: Núm. 5 (8 abr. 1931)

La preocupació de fixar els colors amb que la naturalesa matisa les coses creades, existeix des de les primeres reaccions sentimentals de l'ésser.

La forma i el color han estat sempre dos neguits per a I'home i podem creure que la relativitat d'aquests dos agents sensibles a I'anima del genere huma, siguin nadius d'aquelles estranyes sensacions que suggestionaren I'esperit de l'individu primitiu en oontemplar la imponderable mare natura, que arbitrariament ti oferia totes les belleses imaginables i, que inconscientment ti fela sentir goigs imperceptibles, induint-Io instintivament al conreu d'aquestes exaltacions internes, que és I'art, element substancial ocncessió extraordinaria als sentits eternament autoctona.

La pintura és el sedant per amorosir les violencies que ,provoquen la quaIItat deIs colors i la forma és la receptora d'aquests arravataments subsconscients de I'ésser seleccionat.

L'afany d'imitar les exactituds deis valors, la impressió apocrifa de les transparencies, la identitat de les games, aquesta terrible veracitat, convertí els classics en tecnics i els romantics en artífexs de la pintura. Artesans del perfeccionisme que IIevaven darrera de la tecnica la descomposicíó emotiva del color, Adhuc la seva musicalitat, i amb llurs empiriques teories adoptaren el color com un element material per aplicar-lo damunt la forma.

Així és que els mortals poc hem frult de la coloració sensible, la qual arriba fins el més pregon de I'anima vibrant, que se'ns emporta; com ho ha aconseguit la literatura i la música.

Res més emotiu, dones, en la pintura, que la vibració del colors existencia lIrica posada a ['abast de l'home per a exterioritzar les seves quimeres. La plasmació deIs colors fmaginats tenen tanta d'influencia en els sentiments humans com pot tenir-Ia una nota musical. Impressionar un nombre de sorolIs que provoquin un fenomen psíquic, equival a la gralfica polifonia deIs colors que poden traslladar-se a la tela

L'art nomada, sensaciorial i naturalista d'un modernisme inesperat, pur i sensorial, defineixen l'imperiós atractiu que el color exerceix sobre nosaltres mateixos.

En els pobles primitius, els colors tenien una significació cimbolica. Menyspreaven les vestidures per aquests, aplicant-se'ls damunt la carn. S'obrien la pell impedint-se la cicatrització de la ferides durant un lIarg temps amb I'extracte irritant de les bes.

Són precisament aquestes les primeres supersticions que es coneixen pel color? El vermell, I'ocre i el blau exercien una influencia sobre els indígenes, eren els colors més predilectes per a decorar lIur pell, pero en comunicar-se amb la psicologia deIs colors de l'espectre solar i amb la diverrsitat de gradacions ,que matisen I'espai i les coses que integren la terra, es produi la primera reacció sentimental de l'ésser, confiració absoluta que els colors tenen certa relació directa mb l'anima.

Seguidament es pulvoritzaren minerals colorants barrejats amb grasses ,i en llurs composicions reflectiren ,en les seves pedres la impressió i I'ambient del paisatge. La rudesa de la pintura primitiva ha estat la simfonia del color, pero pels viaranys ,que ha anat retrunyint aquesta solemne rapsodia ha perdut la tosquedat espiritual, la vibració rústega, ofegada per la civilització, i si encara hi havia romanalles estridents, foren soterrades pels progressistes.

Per fruir la sensibilitat del color, cal retrocedir al primitivisme o sobre algunes obres seculars, abrandaments esporadics.

Altrament, els evolucionistes, en contemporitzar aquella pintura aconsegueixen I'extremiment del gaudi i ens fan assequibles la sensibilitat del color, bandejat pel mestratge medieval.

La pintura moderna no arriba a compenetrar-se del tot amb I'estat actual per la seva agressivitát i fa que l'esperit refractari en renunciar a ella oblida que nega la seva anima i alhora la transcendencia d'ella mateixa.

La imposició de les tendencies actuals no ilda per la sensibilitat del color.

Hem de convenir, malgrat tot, que aquest gir psicologic de la pintura revela un procés espiritual en uns moments historics per a l'art pictoric. Sota les fredors academiques hi han calcinades les cendres d'aquests neguits. Caliu d'un foc abrusador, contingut i ofegat, que es revifa i s'abranda i amenasador.

BALDOMBR XIFRE

ARTE

Itineraio de exposiciones

______________

ANTOLOGIA

DELS FETS,LES IDEIES I ELS HOMES

Antoni Ribera En 1947 fue editor y director de la revista clandestina cultural Antología del Fets, les idees i els Homes d’Occident, que tenía como ideal convertirse en el contrapunto de la publicación elitista Ariel (también clandestina). Consecuencia de esto Ribera fue detenido por unos días.

Ref:https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/consulta/resultados_ocr.do

____________________

Nuestras preguntas:

1.º ¿Está satisfecho con su profesión?

2.º ¿Cuando decidió ser lo que es?

3.º ¿Encontró facilidades para llegar ?

4.º ¿Qué le hubiera gustado ser?

5.º ¿Qué le hubiera disgustado ser?

XIFRE MORROS

Manager de artistas.

1.ª Sí, pues mi temperamento y mi profesión son como el anillo y el dedo.

2.ª Nací así. A los veinticuatro años huí de casa porque mi padre me quería dedicar a la ebanistería. A partir de mi huida me dediqué a las artes. El primer cuadro lo vendí, a los veinticinco años, a una ciega (se llamaba Eleonora y era sudamericana) a quien emocioné con mis palabras y con la descripción que del cuadro le hice se hizo escribir lo que le dije en una cuartilla y se llevó el cuadro porque le «gustaba».

Encuentro una gran satisfacción por haber sido capaz de crear un clima en Barcelona en el campo de la pintura.

3.ª No. A cada treinta centímetros he encontrado un obstáculo. He vencido, he perdido, he ganado dinero, lo he vuelto a perder, no me ha importado nada.

4.ª Poeta. Es lo que ahora hago al oído de los clientes cuando vienen a comprarme cuadros.

5.ª «Pic i pala».